A l'univers tot tendeix
a una mínima energia per tindre una major estabilitat. Sembla una mica
contradictori que els àtoms "decideixen" acoblar-se entre si per
formar molècules, ja que mantenir aquesta unió ha de suposar una mica d'esforç
(energia). Açò vol dir que ha d'existir una certa estabilització quan dos àtoms
s'enllacen.
 |
| Molècula d'aigua (font) |
Històricament, científics tractaren d'explicar aquesta
estabilització mitjançant interaccions electrostàtiques entre els protons i
electrons dels àtoms implicats. Encara que aquesta interacció dóna crèdit a
part d'aquesta energia d'estabilització, quan es realitzaven càlculs precisos,
l'enllaç no sortia energèticament favorable. Al 1916, el fisicoquímic nord-americà
Gilbert Newton Lewis va adonar-se de que els gasos nobles no formaven enllaços
i que, quan els àtoms formen molècules, els electrons implicats (bé sigui per
cessió, captura o compartició) es distribueixen en una configuració electrònica
equivalent a la dels gasos nobles. Aquesta configuració conté huit electrons a
la capa de valència, fent que els orbitals atòmics més externs estiguin plens
quan l'àtom està en repòs i aconseguint una estabilitat addicional. Aquest fenomen
es coneix amb el nom de la regla de l'octet i, conjuntament amb les
interaccions electrostàtiques mencionades abans, expliquen la formació dels
enllaços amb un balanç energètic favorable.
 |
| Formació d'una molècula de NaF amb la visualització dels octets (font) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada