Vam parlar en una
publicació anterior de les formes al·lotròpiques del carboni més comuns:
diamant i grafit. Però existeixen altres formes molt interessants a nivell
industrial: els ful·lerens.
Els ful·lerens van
ser descoberts fa poc (l'any 1985), i són molt populars entre els químics, ja
que presenten estructures molt interessants (esferes, elipsoides o cilindres) i
son útils per a la síntesi de nous compostos. Els ful·lerens esfèrics solen
tenir el nom de buckyesferes i els cilíndrics, el de nanotubs.
 |
| Animació d'un nanotub en rotació que mostra la seva estructura en 3D (font) |
El primer
ful·lerè descobert va ser el C60, d'estructura esfèrica idèntica a
la d'un baló de futbol (20 hexàgons i 12 pentàgons amb àtoms de carboni en els
vèrtexs).
 |
| Animació d'un ful·leré C60 (font) |
Les propietats
d'aquestes estructures són àmpliament estudiades en biomedicina, química i
nanotecnologia. Són pràcticament inerts i alguns poden solubilitzar-se en
dissolvents orgànics. El camp de la medicina els usen com a bastida per fixar
antibiòtics i altres medicaments, permetent així transportar-los i lliurar-los
amb major eficàcia i especificitat. En química són de gran utilitat com
catalitzadors i suport per adsorbents i filtres. I en nanotecnologia s'estudien
com a superconductors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada