Molècules complexes

Existeixen una gran varietat de compostos químics amb diferents propietats, estructures i estabilitats. Fins ara, sols hem vist molècules més o menys simples, però hi ha moltíssimes molècules de gran complexitat.

Dins d'aquestes molècules es troben els compostos orgànics o biomolècules, que son aquells basats en el carboni. Parlarem de la química del carboni en una futura unitat, però és interesant estudiar alguna d'aquestes molècules des del punt de vista de l'enllaç químic.

Sense anar-nos-en a macromolècules com l'ADN o proteïnes, podem veure part de la seua complexitat. Per exemple, si observem un àcid gras, veurem que té una cadena llarga formada per enllaços C-C i C-H, sense polaritat e insoluble en aigua. Quan observem l'extrem àcid de la molècula apareixen enllaços C-O i O-H que presenten una elevada polaritat i que, fins i tot, poden ionitzar-se i formar sals iòniques.

 

Estructura de l'àcid gras lauric (fatty acid en anglés, font)

Sense aprofundir massa en aquest punt, està clar que es fàcil analitzar un únic enllaç aïllat i dir tipus i propietats. Però quan trobem molècules amb desenes, centenars, o tal volta, millars d'enllaços, es requereix un estudi més complex per determinar la naturalesa de les mateixes. A més a més, les molècules poden presentar comportaments distints depenent de l'entorn al que les someten.

Petites interaccions (les forces de Van der Waals)

Les molècules no existeixen aïllades, interaccionen amb altres molècules, i no únicament per reaccionar amb elles. Com hem vist anteriorment (enllaç), els enllaços poden estar polaritzats i, per tant, tenir una càrrega parcial efectiva. Aquestes càrregues presenten forces d'interacció electrostàtica entre si (forces de Keesom). L'atracció electrostàtica intermolecular afavoreix la proximitat de les molècules, fent que les substàncies que presenten aquesta interacció tinguen característiques específiques com, per exemple, majors punts de fusió.

 

Diagrama d'interacció entre dipols (font)

Aquests dipols moleculars també són capaços d'induir la polarització del núvol electrònic existent al voltant d'una molècula no polar. Aquest dipol induït, a la seva vegada, també pot interactuar, mitjançant forces electrostàtiques, amb molècules polars (forces de Deybe). Aquesta interacció és més feble que la que es produeix entre dos dipols permanents, però també participa en l'estabilització de molècules en proximitat.

 

Diagrama en el que s'observa com molècules polars (vermelles) indueixen un dipol a la molècula no polar (verd) i interaccionen amb ella (font)

En absència de molècules polars també es poden donar aquest tipus d'interaccions. Els electrons d'un àtom es troben en continu moviment, per simple probabilitat, hi haurà un moment en el que la densitat electrònica siga major a un costat d'una molècula que a l'altre, formant així un dipol momentani que pot interaccionar electrostàticament amb altres electrons e induir altres dipols (forces de London). Aquestes interaccions son encara més febles i de duració curta, però que tambié contribueixen a l'estabilització.

Encara que aquestes forces semblen insignificants i sense importància, és gràcies a aquestes forces que les sargantanes poden caminar sobre superfícies verticals sense tracció aparent o pel sostre. Empreses d'alta tecnologia estudien aquestes interaccions per tal de crear vestits amb aplicacions lúdiques i militars, que permeten als humans trepar com sargantanes. 

Sargantana caminant per sobre un vidre vertical (font)