Electrons al pati de l'escola (l'enllaç metàl·lic)

Com hem estat veient en altres posts d'aquest bloc, algunes característiques de les substàncies es poden explicar amb el tipus d'enllaç. La conductivitat elèctrica dels metalls és una d'aquestes característiques.

Els àtoms de substàncies metàl·liques tenen deficiència electrònica a la seua capa de valència, es a dir, tenen pocs electrons. A més a més, aquests electrons no són atrets pel nucli amb massa eficiència degut als electrons més interns que bloquegen la càrrega del nucli. 

Per afavorir la interacció entre àtoms metàl·lics, aquests es distribueixen en una xarxa geomètrica i es desprenen dels seus electrons de valència. Açò els converteix en cations formals, però no cedeixen els electrons a altres àtoms, sinó que aquests són compartits per tots els àtoms de la xarxa.

Representaciò d'àtoms metàl·lics amb electons lliures (font)

D'aquesta manera, els àtoms encara tenen els seus electrons sense cedir-los, però no pertanyen a cap àtom en particular i poden moure's lliurement dins la xarxa. Aquesta llibertat de moviment permet que els electrons reaccionen quan una càrrega elèctrica es aplicada a un objecte metàl·lic. Quan açò ocurreix, els electons es mouen i condueixen l'electricitat.

Propietats distintes, enllaços distints

Pot ser no es hageu parat a pensar-ho, però de segur que es haveu adonat de que no totes les substàncies són iguals o es comporten de la mateixa manera. Poden ser sòlides, líquides o gasoses, dures o blanes, solubles o no... Moltes d'aquestes característiques venen determinades pel tipus d'enllaç que existeix entre els àtoms que les componen.

Les substàncies que comunament es coneixen com a metalls estan formades mitjançant enllaç metàl·lic. Si penseu en metalls (ferro, coure, or, plata...) tots comparteixen trets que son propis d'aquests materials: son durs i resistents (no es trenquen amb facilitat), es pot canviar la seva forma mitjançant força física (son dúctils) i condueixen tant l'electricitat com el calor. Totes aquestes característiques tenen explicació a nivell atòmic i que veurem en altes entrades de bitàcola.

Coure (font)

L'enllaç iònic està representat per les substàncies que coneixem com sals (no únicament la que utilitzem en la cuina, sinó també les anomenades sals minerals). També aquest grup comparteix una mateixa descripció: son substàncies cristal·lines, molt dures però fràgils, amb elevat punt de fusió, solubles en aigua i altres dissolvents polars i condueixen l'electricitat quan estan dissoltes o en estat líquid. Com en el cas anterior, aquestes característiques poden explicar-se per la seva naturalesa iònica. 

Sal de roca (font)

Les substàncies amb enllaços covalents son molt més variades ja que poden formar-se molècules molt més grans i complexes. Si tenim en compte els compostos amb pocs àtoms per molècula, tots tenen baix punt de fusió (la majoria son gasos a temperatura ambient) i no solubles en aigua. Existeixen les substàncies covalents no moleculars, formades per xarxes contínues d'enllaços (diamant, silicats...) que poden parèixer sals, però que no son solubles en cap dissolvent, son més dures i mai condueixen l'electricitat.

Diamant (font)

Veurem en altres publicacions explicacions d'algunes d'aquestes característiques, com i per què es relacionen amb el tipus d'enllaç.