Les molècules no
existeixen aïllades, interaccionen amb altres molècules, i no únicament per
reaccionar amb elles. Com hem vist anteriorment (enllaç), els enllaços poden
estar polaritzats i, per tant, tenir una càrrega parcial efectiva. Aquestes
càrregues presenten forces d'interacció electrostàtica entre si (forces de
Keesom). L'atracció electrostàtica intermolecular afavoreix la proximitat de
les molècules, fent que les substàncies que presenten aquesta interacció
tinguen característiques específiques com, per exemple, majors punts de fusió.
 |
| Diagrama d'interacció entre dipols (font) |
Aquests dipols
moleculars també són capaços d'induir la polarització del núvol electrònic
existent al voltant d'una molècula no polar. Aquest dipol induït, a la seva
vegada, també pot interactuar, mitjançant forces electrostàtiques, amb
molècules polars (forces de Deybe). Aquesta interacció és més feble que la que
es produeix entre dos dipols permanents, però també participa en
l'estabilització de molècules en proximitat.
 |
| Diagrama en el que s'observa com molècules polars (vermelles) indueixen un dipol a la molècula no polar (verd) i interaccionen amb ella (font) |
En absència de
molècules polars també es poden donar aquest tipus d'interaccions. Els
electrons d'un àtom es troben en continu moviment, per simple probabilitat, hi
haurà un moment en el que la densitat electrònica siga major a un costat d'una
molècula que a l'altre, formant així un dipol momentani que pot interaccionar
electrostàticament amb altres electrons e induir altres dipols (forces de
London). Aquestes interaccions son encara més febles i de duració curta, però
que tambié contribueixen a l'estabilització.
.jpg) |
| Sargantana caminant per sobre un vidre vertical (font) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada